before
after
estrella

Reforços de luxe després de superar lesions de llarga durada per al Juvenil A

  • Escrit per  Aida Soriano Fiérrez
  • divendres, 20 de gener de 2012 15:35
Els jugadors del Juvenil A del Mataró que han patit lesions de llarga durada i que de mica en mica van reforçant l'equip groc-i-negre a la Divisió d'Honor (de dreta a esquerra): Robert Pereira, Aitor Nisa, Àlex Segura i Nil Victoria. El futbolista Oriol Pons, amb una lumbàlgia, no va poder posar amb els seus companys. Els jugadors del Juvenil A del Mataró que han patit lesions de llarga durada i que de mica en mica van reforçant l'equip groc-i-negre a la Divisió d'Honor (de dreta a esquerra): Robert Pereira, Aitor Nisa, Àlex Segura i Nil Victoria. El futbolista Oriol Pons, amb una lumbàlgia, no va poder posar amb els seus companys.
La infermeria del Mataró s’ha anat buidant a poc a poc en el transcurs de la primera volta del campionat a Divisió d’Honor. La tasca, però, no ha estat gens senzilla, ja que fins a cinc jugadors groc-i-negres patien lesions de llarga durada. Aitor Nisa, Àlex Segura, Robert Pereira, Nil Victoria i Oriol Pons han treballat dur i en silenci durant molts mesos per tornar a sentir-se futbolistes. Ara, un cop recuperats, només pensen en competir amb l’equip a la màxima categoria del futbol estatal juvenil i en aportar el millor d’ells mateixos per assolir els objectius del grup.
Setembre del 2010, concretament, el dia 25. Robert Pereira, per llavors davanter de la Gramenet, lluita per una pilota dividida durant un partit. En la pugna per la bola, l’adversari realitza una entrada sobre Robert, directe al peu de recolzament. Com a resultat, el lligament creuat anterior del genoll dret de l’ariet barceloní es trenca. Un més i mig més tard, el 6 de novembre del 2010, al Municipal Carles Padrós, el Juvenil A del Mataró s’enfronta al Barça en la desena jornada de Lliga Nacional. En una acció del matx, Aitor Nisa, durant la temporada 2010/11 duent a terme funcions a l’eix de la defensa, colpeja una pilota amb la seva cama esquerra: el futbolista salta, xuta i en caure després d’efectuar el tir, el seu genoll se’n va cap a l’esquerra. Després d’aquest primer ensurt, Nisa torna a entrar al terreny de joc, però en una nova jugada de l’enfrontament, el seu genoll esquerre se li torna a sortir i s’ha de retirar del camp. Al groc-i-negre se li diagnostica un trencament del lligament creuat anterior. Ja a l’estiu del 2011, el 15 de juliol, el migcampista Àlex Segura viu una experiència futbolística a Orlando, a l’estat de Florida (Estats Units). A terres nord-americanes, un jugador brasiler li entra a Segura, just al seu genoll esquerre. Així i de manera sobtada, l’aventura americana del futbolista d’Esplugues de Llobregat es veu interrompuda. El migcampista pateix un trencament de menisc. A finals d’agost i principis de setembre, l’extrem esquerre Oriol Pons, que ha realitzat la pretemporada amb el Juvenil A del Mataró havent de parar durant tres setmanes per un esquinç de peroneo, es reincorpora als entrenaments del grup i sembla que la normalitat ha tornat per a ell. Una forta lumbàlgia, però, torna a apartar Pons  de la dinàmica de l’equip. Uns dies més tard, el 9 de setembre, aproximadament a les cinc d’una tarda assolellada, el defensa central Nil Victoria s’exercita amb el conjunt mataroní al Municipal Carles Padrós de cara al segon matx de la Divisió d’Honor davant el Reus. En una jugada de la sessió preparatòria, Nil xuta una bola amb la dreta, però arriba tan forçat a l’acció que, una vegada ha impactat amb la pilota, la cama del groc-i-negre es queda clavada a terra i aquest de seguida cau a la gespa. Com a conseqüència, el peroné de la cama dreta de Nil es fractura.

El desig fervent de tornar a competir juga una mala passada a Nisa

Amb un procés de recuperació llarg per endavant, Aitor Nisa, Àlex Segura, Robert Pereira, Nil Victoria i Oriol Pons comencen a treballar per escurçar els terminis del seu retorn als terrenys de joc. No estan sols en aquest llarg camí per recórrer. Elena Martínez en primera instància i Aura Jiménez posteriorment, com a fisioterapeutes del Juvenil A del Mataró, els agafen de la mà i els assisteixen en la rehabilitació. Al desembre del 2010, Nisa passa pel quiròfan per ser operat del trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre. El mateix futbolista recorda: “Em van operar, vaig sortir als dos dies de l’hospital, vaig estar a casa i, tot i que en teoria no podia, ja estava fent exercicis, flexionant el genoll i forçant tot el que podia per reprendre la temporada. Era el primer any que estava a Lliga Nacional Juvenil i volia jugar. El normal són sis mesos de recuperació, però al tercer ja vaig tornar a entrenar amb el Juvenil B per agafar ritme. Però vaig jugar dues o tres jornades, em vaig ressentir i vaig parar fins a les vacances d’estiu. Fins llavors no vaig poder tornar a córrer, perquè em costava molt, em feia molt de mal. Llavors, a les mateixes vacances, fent el treball previ del Juvenil A, vaig tornar a córrer, vaig començar a fer quatre o cinc dies i em va tornar a fer mal. Amb els meus companys fent la pretemporada, jo vaig haver de fer recuperació amb l’Elena i tot el que no havia fet abans, ara ho havia de fer. Havia de guanyar flexió al genoll, perquè et posen un tendó de lligament i has de guanyar mobilitat, també havia de fer propiocepció per guanyar estabilitat i molta musculació de quàdriceps sobretot, perquè sinó treballa massa el genoll”. De tot el procés de recuperació, el jugador del Masnou apunta com a part més difícil: “Em va costar i em segueix costant guanyar musculació, perquè encara no la tinc completa, la tinc feble, no tinc la cama esquerra com la dreta, tot i que l’hauria de tenir més forta”. Nou mesos després de ser operat, l’11 de setembre del 2011 i en la posició de pivot defensiu al mig del camp, Nisa torna als terrenys de joc. Ho fa en la segona jornada de competició oficial, estrenant-se amb el Mataró a la Divisió d’Honor contra el Reus (6-1).

L’horror del postoperatori deixa pas a una ràpida recuperació de Segura

El 4 d’agost del 2011, Àlex Segura és intervingut quirúrgicament del trencament del menisc del seu genoll esquerre. Durant l’operació, se li realitza una sutura meniscal i a més, una retensió del lligament creuat anterior de l’esmentat genoll. En només tres mesos i mig, el 19 de novembre del 2011, Segura, ja com a migcampista del Juvenil A mataroní, s’estrena amb la samarreta groc-i-negra a la màxima categoria del futbol estatal juvenil davant el San Francisco (3-1). I és que la rehabilitació duta a terme pel futbolista del Mataró va possibilitar que tornés abans del previst a jugar, tal com ell mateix reconeix: “Per la retensió al lligament, la recuperació va ser una mica més lenta, encara que hauria d’haver estat entre cinc i sis mesos i ho vaig fer en tres mesos i mig. Em vaig passar tot l’estiu fent rehabilitació amb l’Elena i a l’Institut de Rehabilitació Tres Torres de Barcelona. Al matí feia Tres Torres, m’aixecava molt aviat, anava tres hores, i després venia aquí amb l’Elena també un parell o tres d’hores. Vaig estar tot l’estiu així. Quan va arribar l’Aura, ja tenia tots els graus de mobilitat del genoll i vaig fer exercicis amb ella per guanyar força. Després progressivament vaig entrar amb el grup”. Malgrat el bon resultat final del procés, Segura confessa que va patir moltíssim després de ser operat: “Vaig estar una setmana que no em podia moure del llit. Fer un moviment era un suplici, fins i tot m’havien de portar el dinar al llit. Va ser horrorós i cada dia m’havien de punxar Clexane, l’anticoagulant. Va ser molt difícil, perquè veia que tothom estava molt pendent de mi i que jo no podia fer res”.

Per a Robert, el procés de rehabilitació encara dura

El 7 de febrer del 2011, Robert Pereira passa per quiròfan per posar remei al trencament del lligament creuat anterior del seu genoll dret. El davanter explica com va viure la recuperació posterior: “Vaig començar a fer rehabilitació al centre de la mútua fins l’estiu, quan vaig començar a anar al camp de la Vila Olímpica a fer treball de camp. Després vaig venir aquí i vaig començar amb l’Elena, sense fer treball de camp, perquè ella em va dir que encara no podia entrar. Va venir l’Aura i vaig començar amb l’Aura, i vaig anar entrant al grup. Però era molt estrany, perquè no funcionava i vaig seguir amb l’Aura fins que vaig poder jugar”. El 7 de desembre, deu mesos després de l’operació i ja com a atacant del Juvenil A del Mataró, Robert es vesteix novament de curt per debutar amb el conjunt mataroní al camp del Badalona (1-1) i en partit de Divisió d’Honor. Tot i la satisfacció que provoca poder tornar a jugar, Robert revela que encara treballa per estar en plenes condicions físiques: “La fase de la recuperació que més m’ha costat, i que encara estic en ella, és la de musculació, perquè tenia la cuixa igual que el bessó i m’ha costat molt agafar múscul”.

La impotència inicial de Nil s’esvaeix amb el seu treball

A Nil Victoria li enguixen la cama dreta durant quaranta dies per guarir la fractura del seu peroné. A pesar d’haver esquivat el quiròfan, el jugador de Palafolls no guarda bons records d’aquell període: “Em van enguixar i anava amb crosses. Em sentia impotent perquè no podia caminar, no podia fer res i no estava acostumat a anar amb crosses. No podia fer res, no podia reaccionar. Veia els més amics jugar i jo no podia ni caminar ni córrer. És com si el temps passés i tu no avancessis”. A finals d’octubre del 2011, el guix desapareix de la cama de Nil i l’11 de desembre, tres mesos després de lesionar-se, el defensa central torna als terrenys de joc per actuar de pivot defensiu al mig del camp. Ho fa en el darrer partit de la primera volta de Divisió d’Honor, que enfronta el Juvenil A del Mataró contra l’Osca (1-0). Enrere quedava tot l’esforç realitzat en silenci i descrit així per Nil: “Quan em van treure el guix, vaig començar a fer rehabilitació a Blanes i aquí amb l’Aura. Vaig començar a entrenar a poc a poc amb el grup, vaig intentar jugar un partit i vaig durar mitja hora [contra l’Osca]. Però ara ja treballo perfectament amb el grup i cada dia, a casa i abans d’entrenar, faig exercicis per poder estar en forma i tenir bé la cama dreta”.

La lumbàlgia de Pons frena reiteradament la seva participació

Durant tres mesos, del setembre al novembre del 2011, Oriol Pons duu a terme el procés de recuperació corresponent per acabar amb la lumbàlgia que pateix. L’extrem esquerre groc-i-negre assegura al respecte: “Pensava que no era res, de veritat. Vaig començar a entrenar una altra vegada i em va tornar a tirar, vaig estar dues setmanes parat, vaig tornar començar i em va tornar a tirar. Així vaig estar uns tres mesos, dos mesos fent repòs i després reforçant lumbars amb molts abdominals”. Preguntat per la fase més difícil de la seva rehabilitació, Pons no té dubtes: “Les hores d’estirament, perquè no estava acostumat a passar tantes hores estirant. Potser per això em va venir la lumbàlgia, per falta d’estirament”. Al desembre, el ‘21’ del conjunt mataroní torna a exercitar-se amb el grup. Malauradament, al gener del 2012, quan sembla que l’estrena de Pons amb el Juvenil A està més a prop, el futbolista recau de la seva lumbàlgia i la il·lusió de competir a la Divisió d’Honor es veu frenada novament.

La recompensa arriba en forma de minuts de joc

Durant la primera volta del campionat, el Juvenil A ha anat comptant progressivament amb la incorporació d’Aitor Nisa, Àlex Segura, Robert Pereira i Nil Victoria. L’únic que no ha pogut aportar el seu granet de sorra a l’equip ha estat Oriol Pons. Però a cap dels cinc, mai no se’ls hi va passar pel cap tirar la tovallola quan estaven duent a terme la rehabilitació. La confiança depositada en ells per part dels entrenadors Abel Mourelo i Daniel Sánchez, sumada a la pròpia tenacitat d’aquests jugadors per recuperar-se i a la recompensa final de tornar a competir han estat claus perquè quatre dels cinc groc-i-negres amb lesions de llarga durada s’hagin tornat a sentir futbolistes damunt del terreny de joc. Després de 18 jornades de lliga a Divisió d’Honor, és a dir, de tota la primera volta més tres partits de la segona, el Mataró, recent ascendit a la màxima categoria del futbol estatal juvenil, és sisè, amb 26 punts. I la contribució de tots els membres del vestidor ha estat indispensable per ocupar aquesta posició a la classificació. Aitor Nisa es va reincorporar al grup en la segona jornada del campionat i des de llavors, només aturat per un esquinç de grau 2 al turmell dret, ha jugat 12 partits, sumant un total de 958 minuts. Àlex Segura va debutar en la contra el San Francisco, en l’onzè matx oficial del curs i ha participat en set enfrontaments, acumulant 130 minuts de joc com a groc-i-negre. A la catorzena jornada de competició oficial, li va tocar el torn a Robert Pereira, que es va estrenar amb el conjunt mataroní al camp del Badalona i va participar durant 13 minuts. Però en un entrenament posterior, el davanter es va tornar a fer mal al genoll dret, notant un gir un crec en una jugada, i des de llavors no entrena a l’espera del resultat de la ressonància realitzada que determini com està la seva articulació. Un cas a part és Nil Victoria, que abans de lesionar-se ja s’havia enfrontat al Manlleu (3-0) en el xoc que encetava la lliga i no va poder fer-ho de nou fins a l’últim partit de la primera volta davant l’Osca, en què va tenir molèsties al turmell dret, sentint dolor en colpejar la pilota i canviant de ritme, i només va poder estar 36 minuts al terreny de joc. Dos matxs més tard, a territori reusenc, el central del Mataró va tornar a participar amb el grup i des de llavors no ha deixat de fer-ho, jugant en total 306 minuts en quatre cites del campionat.

Molt aportat i molt més per aportar

Cadascun d’ells se sent en major o menor mesura satisfet per la seva aportació a un grup que, segons confirmen, és molt bo a nivell humà i en què els jugadors que el formen, en portar tant de temps al club, transmeten valors que condueixen els futbolistes nouvinguts a estimar-se el Mataró. El pivot defensiu Aitor Nisa, que compleix la seva tercera temporada a l’entitat mataronina, analitza positivament el paper que realitza amb el Juvenil A i anota aspectes a polir del seu joc: “En quedar-me al mig defensiu, li aporto estabilitat a l’equip, intento que no es trenqui i sobretot el que he de fer són les cobertures als meus companys. El joc aeri se’m dóna bé i intento recuperar la pilota per alt. Però m’agradaria millorar més la meva rapidesa, m’agradaria ser més ràpid en velocitat gestual i en velocitat a llarga distància”. Per la seva banda, el migcampista Àlex Segura afirma: “Vaig començar molt bé i després m’he anat apagant. Estic entrenant millor que estic jugant, però a veure si entro [no va estar convocat en el darrer matx de lliga contra el Mallorca], puc jugar els minuts i aprofitar-los”. En aquest sentit, el central Nil Victoria, com a segon capità del vestidor i amb sis anys d’experiència al Mataró, enumera tot els elements que vol aportar i que de fet ja està aportant en els xocs que ha jugat amb el conjunt maresmenc: “Molta companyonia, agressivitat, treball, sacrifici i competitivitat”. I el davanter centre Robert Pereira assenyala com li agradaria contribuir al grup: “El meu fort és el gol, la velocitat davant i agafar-li l’esquena a la defensa rival. Tinc molt menys joc d’esquena que Xavi Torrent i Marc Gallart, però sóc explosiu i podria aportar gol”. D’altra banda, Nisa, Segura i Nil, conscients de la situació que viuen Robert, que no acaba de restablir-se completament, i l’extrem esquerre Oriol Pons, que torna a patir lumbàlgia i podria ser baixa per a la resta del curs, aconsellen als seus companys que no forcin, que es recuperin bé i que quan tornin, treballin, donin el màxim, responent a la confiança del cos tècnic del Juvenil A i que aprofitin les oportunitats que tinguin.

La Divisió d’Honor, una categoria al·lucinant

El que tenen molt present els cinc futbolistes del Juvenil A que han patit lesions de llarga durada, tots ells de la generació del 1993 i per tant, juvenils d’últim any, és que la participació de l’equip a la Divisió d’Honor és una experiència única. Pons, tot i no haver pogut jugar cap partit amb l’equip, se sent part del grup i avisa: “Estem sent la revolució de la temporada, ningú donava res per nosaltres, però allà estem [a la part alta] i crec que ens mantindrem allà durant moltes jornades”. Robert opina esperançat: “Estar amb els companys i venir el dia del Barça i el de l’Espanyol i veure el camp ple, impacta i dius ‘Vull estar aquí dins’. Espero recuperar-me molt aviat, perquè vull jugar a Divisió d’Honor”. I és que Nil comenta: “És el màxim nivell de juvenils. Això significa molt i no pots demanar més per a un jugador de 17, 18 i 19 anys. I viatjar a Mallorca i Saragossa és una experiència única que mai tornaràs a viure a menys que juguis a Primera Divisió, però només uns afortunats aconsegueixen arribar-hi”. Nisa s’expressa en la mateixa línia que el seu company: “Això és increïble. És com diu Porter [Albert Serra, l’entrenador de porters], com diu Abel i com diu Dani, això és únic, és un any irrepetible. I tenen raó en tot el que diuen, perquè és donar-ho tot per poder arribar a alguna cosa més. No hi ha paraules per descriure-ho. Sortir de Catalunya per jugar, anar a les Illes, és una experiència impressionant. I estem com un nen amb un caramel”. I Segura acaba reflexionant: “Quan vaig estar a Amèrica, hi havia un jugador que havia estat tercer porter del primer equip del Nàstic [Adrià Borràs] i em va dir ‘Aquí, a Amèrica, ja vindràs. Aprofita l’últim any de juvenil a Divisió d’Honor’. Ell havia estat a Segona Divisió i recordava el seu any a Divisió d’Honor com el més bonic de la seva carrera. Ara no ho valorem, però amb el pas dels anys, recordarem aquesta temporada amb molt d’afecte”. Malgrat que l’objectiu inicial del Juvenil A del Mataró és aconseguir la permanència a la categoria, la gran progressió del conjunt groc-i-negre ha permès als mataronins situar-se en les posicions capdavanteres de la classificació. A falta de gairebé tota la segona volta del campionat, els nois d’Abel Mourelo i Daniel Sánchez saben que el repte és assolir la meta de la campanya com abans millor. Aquest diumenge, 22 de gener, i al camp del Cide mallorquí, quinzè classificat i rival directe per la permanència, el Juvenil A gaudeix d’una oportunitat única per acostar-se a l’objectiu proposat. Ja sigui des de dins del terreny de joc, com Aitor Nisa, Àlex Segura i Nil Victoria, o des de fora, com Robert Pereira i Oriol Pons, el que està clar és que els cinc futbolistes aportaran el seu granet de sorra per reforçar el Mataró davant els balears i per, després de les dues últimes derrotes [contra Reus i Mallorca], sumar novament de tres en tres a la màxima categoria del futbol estatal juvenil.

Cerca Notícies

estrella
RSS Twitter Facebook
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner