before
after
estrella

Recordem els inicis del futbol femení a Mataró!

  • Escrit per 
  • dijous, 22 de setembre de 2016 14:21
Encarna González, sortint dels túnels vestidors Encarna González, sortint dels túnels vestidors Foto: Cedida
Aquesta setmana parlàvem del partit del nou primer equip de futbol del Club Esportiu Mataró. Però és el primer cop que tenim equip femení al nostre club?

Aquí en teniu la resposta, gràcies al text dels "Records d'un segle d'esport mataroní", de Josep Gomà i Nasarre, publicat a "El Tot Mataró i Maresme".

El primer partit de futbol femení a Mataró (1969)

Debut del Mataró en competició oficial

Els anys 70 varen significar la irrupció de la dona en l’esport de casa nostra de forma notable. Tot i això eren temps en els quals molta gent deia que l’esport espatllava els cossos de les noies, que els tornava massa musculosos i se sentien termes depreciatius com “marimatxo” o comentaris irònics com “estaria millor a la cuina”... La setmana passada parlàvem de com el bàsquet es va consagrar com un esport de ple dret en l’àmbit femení, gràcies als èxits d’Ignis Mataró com a representant del bàsquet espanyol a la Copa d’Europa tres temporades consecutives i també convertit durant sis anys en el millor equip de Mataró. La ciutat vibrava amb aquelles jugadores que portaven el nom de Mataró per Europa, però en altres esports no passava ben bé el mateix...

Partit històric la Diada de Sant Esteve

I tal com hi havia noies que jugaven a bàsquet ja de forma habitual —ja vàrem veure que amb un campionat escolar fins i tot, i n’hi havia que feien natació, atletisme o tennis— no era fàcil impulsar altres esports d’equip, que anys després tindrien molt de seguiment, i tampoc es podia ni pensar en veure un equip de noies jugant a futbol.

Aquest esport havia tingut alguns intents femenins a principis de segle, i sembla, segons consta a la “Història del Futbol Català” de J. Garcia Castell, que aquí a Mataró havien tingut oportunitat de veure en acció al “Giralda” i el “Montserrat” que era com s’anomenaven els dos equips del grup “Spanish Girls” que entrenava Greenwell i que es dedicaren durant un breu temps a fer “bolos” per Catalunya.

Però després va quedar relegat abans, durant i després de la guerra civil, prohibint-se fins i tot algun partit que havia organitzat la revista “Dicen” a finals dels cinquanta, i els seus rebrots a Catalunya van ser l’any 1962, tot i que de forma oficial no començarien els campionats fins a finals d’aquella dècada.
Per això el dia 26 de desembre de 1969, diada de Sant Esteve, es pot considerar una data històrica, perquè es va disputar al Camp Municipal d’Esports un encontre de futbol femení benèfic entre una Selecció de Barcelona i l’equip de Laboratoris Tesa-Unitex.

A la foto veiem l’equip de l’empresa mataronina, amb les jugadores calçades amb sabatilles d’esport, no amb botes, sobre la gespa del camp municipal, que per a més “inri” estava mullat, degut a la pluja que va caure, dificultant les evolucions de les novells futbolistes.



El mal temps va reduir la recaptació, però no va reduir l’entusiasme de les noies. La revista Ilurosport que pràcticament recollia tota l’activitat esportiva de la ciutat, només va donar aquest testimoni gràfic, però sense donar ni resultat ni noms de les jugadores. Però moltes d’elles insistirien...

Una selecció de Mataró juga a Masnou

I al mateix Ilurosport podríem llegir un temps després que el dia de Sant Josep de 1971 una selecció de Mataró formada per Elena, Tere, Ana Maria, Marisa, Marina, Gloria, Carmen, Amalia, Montse, Rosa Maria i Ana Maria, va guanyar a Masnou davant d’un selecció d’aquella localitat per 1-2. Ana M. de penal i Montse varen rubricar la primera victòria.

Debut de l’equip del CE Mataró

El que era evident era que aquelles noies no afluixaven en el seu projecte de construir un equip de futbol i pocs dies més tard, el dia 18 d’abril de 1971, i abans  d’un Mataró - Tortosa de 3a Divisió, va debutar l’equip femení del CE Mataró enfrontat a La Salle Premià.

El partit va ser dominat clarament per les mataronines que es van imposar per 5-0, amb gols de Mary Ruiz (2), Armella, Pando i Luna. Les dues primeres havien reforçat l’equip: Mary Ruiz era jugadora de bàsquet de l’Esportiva i després també ho seria d’handbol amb el Joventut, i Àngels Armella ja era jugadora de l’equip del FC Barcelona.

Les noies tenien gran il·lusió i esperaven començar una cosa important. Formaven el grup en aquesta primera ocasió, ja jugant amb els colors groc-i-negres: Montse Sànchez, que era la capitana, Rosa Pando, Ana M. Ribera, Nieves Martínez, Fina Corredor, Mercè Canadell, Teresa Camps, Ángeles Sànchez, Dolores Vela, M. Carmen Fernàndez, Carmen Gimeno, Carmen Luna, Rufina Galera, Mary Carmen Ruiz de Morales i M. Angels Armella. Pràcticament totes les noies tenien entre 15 i 17 anys i el progrés era viable.

El cap del grup era el Sr. Francisco Sànchez, la delegada era la seva filla Amparo Sànchez i l’entrenador d’aquells primers passos era Joan Rigau, format a la base del Mataró i que estava jugant al Centro Latino.

Un comentari curiós

A la revista Ilurosport es podia llegir això: “El futbol femení és un altre motiu de polèmica. Aquestes entusiastes noies han irromput en l’ambient sota els colors groc-i-negres, són animats per uns i criticats per altres, per entendre aquests que el futbol no resulta idoni per a la dona. Però això no només passa aquí. A la gran premsa esportiva han opinat metges, dirigents, dones més o menys representatives i no hi ha acord”. I tot i això cada dia hi ha més equips. En certa ocasió vàrem llegir que és inútil oposar-se quan la dona vol fer alguna cosa.

Un altre gran comentarista esportiu, creiem que molt encertadament, deia que és absurd criticar i obstaculitzar, molt poques novetats han arribat al món sense oposició. El més adequat és que el futbol femení segueixi el seu camí. Si agrada, arrelarà. Si s’estima convenient ja es trobaran normes que el facin més apte per a la dona. I si és un “foc d’encenalls” ja s’apagarà ell sol”.

Una bona ratxa en amistosos

Alguns escèptics deien que en el segon partit les noies ja havien jugat millor que en la seva presentació. I és que el primer equip del club, anava a la cua de la 3a Divisió i acabaria baixant i ja hi havia qui deia que ho feien millor les noies.

I és que el segon partit va portar una aclaparadora victòria groc-i-negre sobre el Badalona, en el qual les jugadores que elles mateixes deien que eren “noies esportistes” i que demanaven el suport del públic i no “rialletes” o indiferència. Destacava la bona preparació física de moltes d’elles, que ja havien fet o feien altres esports.

Jugaren aquest segon partit Carmen Gimeno, M. Angeles Sànchez, Ana M. García, Nieves Martínez, Àngels Armella, Carme Luna, Montse Sànchez, Teresa Camps, Dolores Argés, Fina Corredor i Rosa Pando. Després entrarien M. Carmen Fernàndez i Ana Ribera.



Van continuar l’activitat amb triomfs sobre Mollet (1-0), Pomar (3-1), Cardedeu (0-2), Calella (3-1). En ocasió d’aquest darrer partit l’equip apareixien ja alguns noms nous: Carmen, Geni, Sonzi, Argés, Pando, Oriol, Luna, Montse, Mary, Lina i Asunción. A més jugaren Rubio, Camps i Surigué. Va marcar els tres gols Mary.

L’equip groc-i-negre entra en competició de Lliga

La temporada 71-72 l’equip mataroní va entrar en la competició de Lliga que patrocinava “Pernod”. Van acusar la inexperiència i poc sortien a la premsa els seus resultats. Jugaven a Valldemia i allà per exemple van perdre per 1-5 contra l’equip del FC Barcelona, on jugaven les mataronines Rosa Sans i Maria Angela Armella, que, a part de jugar amb l’equip blaugrana, havien estat cridades per Ramallets, que també era el seu entrenador al Barça, a formar part de la selecció catalana.

L’equip mataroní va formar en aquella ocasió amb Toledo, Tere, Argés, Geni, Encarna, Rus, Pulido, Montse, Angelita, Susi I i Susi II.

Curiosament uns dies abans havia vingut l’equip del FC Barcelona masculí, a jugar un amistós contra el CE Mataró amb un resultat semblant: 0-5. Havien jugat pel Barça, set suplents, més jugadors del filial: Sadurní, Paredes, Romero, Eladio, Moró, Abete, Alfonseda, Puig, Bustillo, Martí Filosía i Castillo. I pel Mataró: Sales, Gómez, Gimeno, Graupera, Ferrada, Roca, Gay, Eslava, Zamora, Flores i Juanito. Eren altres temps...

La qüestió és que el futbol femení no va acabar de quallar dintre de l’entitat groc-i-negra i el projecte es va anar morint a poc a poc. Molts anys més tard han sorgit nous intents a la nostra ciutat, però sense que acabin de rebre el suport necessari, tal com passa a nivell general, tot i que aquest esport ja fos olímpic a Sidney l’any 2000.

Cerca Notícies

estrella
RSS Twitter Facebook
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner