before
after
estrella

Neix l'Iluro Sport Club (1912)

  • Escrit per  Josep Gomà | El Tot Mataró
  • dimarts, 18 de setembre de 2012 09:47
A finals del 1912 començaren a remoure’s les terres per a la construcció del camp de tir de l’Sport Mataronès, quan el senyor Josep Fradera, ja havia agafat la presidència d’aquella entitat, i aquest fet seria clau en l’aparició d’un nou club de futbol, ja que en el seu “Parch d’Esports”, com l’anomenaven, també s’hi dedicava un espai a un camp de “foot-ball”.

Al Mataró FC havien començat a sorgir disputes i això va propiciar que els dissidents trobessin aixopluc en un nou club, l’Iluro Sport Club, que va néixer de forma oficial el març de 1913, en una festa celebrada a la fonda de “Pepín” el diumenge dia 2 i en la qual partici-paren 43 persones, sota la presidència del capità del primer equip el senyor Fradera, cosa que fa pensar que en aquells moments encara no s’havia constituït la Junta Directiva. El grup que havia encès la metxa es trobava habitualment a “La Valenciana” (on ara hi ha la Granja Montells a la Riera) i va impulsar el nou club, gràcies sobretot a Jaume Subirà, que treballant a Barcelona, havia portat ja en els primers anys del segle cap a la nostra ciutat l’ambient futbolístic que es vivia a la capital. Ell seria el primer vicepresident, en una Junta que presidia Josep Serra (en Met) i que comptava amb Pelegrí Llurià com a secretari, i amb el senyor Parera (propietari de “La Valenciana”) com a  tresorer.

Pocs dies abans, el 22 de febrer, ja s’havia celebrat el primer partit entre Iluro SC i Mataró FC. L’interès encara era relatiu perquè la premsa ni tan sols va donar el resultat del partit, que segons deia era de segons equips. Per part de l’Iluro SC van jugar Castro, Camats, “Paret”, Briansó, Piqué, Pou, M.Serra, Farré, Giménez, Majó i Alcaide, i pel Mataró FC ho feren Rifà, Carbonell, Ximenes, Lleonart, Cañellas, Miquel, Gómez, Costa, Bartra, Filbà i Nogueras. Com es pot apreciar ja hi havia alguns noms que havien saltat del Mataró a l’Iluro. Era el començament d’una rivalitat que duraria pocs anys...



La rivalitat va en augment
L'ambient futbolístic anava en augment i això va ser un dels motius que va fer que al “Diari de Mataró i Comarca” es creés per primera vegada una secció d’esports, on proliferaven els cronistes amb pseudònim i que produïen trossos d’articles ben curiosos:
“ Enrarecidos los ànimos por temor a una derrota los unos y pensando en la victoria los otros, se desarrolla un apàtico juego mezcla de “foot-ball”, rugby y boxeo, que nos consideramos trasnportados a la conquista de Marruecos. Juego impropio de la cultura de Mataró y de la educación de los barceloneses” (en ocasió d’un Mataró- Barcino que no va acabar).

“Comenzada la segunda parte, el Mataró ataca de firme, jugando con más entusiasmo, sin duda por el deseo de empatar y por los continuos aplausos del bello sexo”...(arrel d’un partit perdut pel Mataró davant de l’Stadium de Barcelona)...
“Es indudable que la causa productora de la supremacía del “foot-ball” ejerce sobre los demás sports, radica principalmente en la innegable fuente de placer estético que encierra. ¿Quién no se ha admirado de ver jugar a los equipos ingleses? Aquello es arte!! ”... (en un article titulat “El foot-ball placer estético”).

“Verdaderamente podemos sentirnos orgullosos los mataroneses de poder ostentar a tan gran altura el galardón del foot-ball mereciendo los más sinceros plácemes, las Juntas directivas que rigen los destinos de los dos clubs de esta localidad. Pero a pesar de los muchos progresos verificados hasta hoy por nuestros foot-ballistas creemos que a mucha más altura podríamos haber llegado pues tenemos elementos suficientes para ello, pero a nuestro entender lo impide el hecho de haber dos clubs en nuestra ciudad. Es lamentable que los jugadores olviden los principios del foot-ball cuando se encuentran frente a frente, y con el único afán de vencer se dedican a dar trompazos a troche y moche, originando protestas por parte del público, que, dicho sea de paso, se ha mostrado muy inculto en los últimos partidos jugados entre Iluro i Mataró. Es que se han olvidado las nociones del foot-ball?”...

Reformes al camp del Tir Nacional
Com es podia haver arribat a aquests límits? Durant l’any 1913 l’Iluro SC havia anat progressant de forma continuada i s’havia enfrontat a l’Estadium de Barcelona guanyant-lo dues vegades, per 2-1 i 5-2. En ocasió d’aquest segon partit al camp de l’Iluro (que també s’anomenava del Tir Nacional, o de l’Sport Mataronès) s’havien fet reformes, instal·lant bancs per al públic i tribunes per a la presidència i la premsa. L’Iluro va formar amb Castro, Gómez, Camats, Briansó, Ximenes, Mirats, Fradera, Alerm, Lino, Sabater i Garriga.
El Mataró FC també obtenia resultats de gran vàlua com una victòria per 4-1 davant del Catalunya de Barcelona, amb un equip format per  Rifà, Cuadrada (que a finals d’any faria el seu comiat), Carbonell, Durán, Soler, Nogueras, Garriga, Collado, Alcàntara (que és possible que fos el gran jugador del FC Barcelona que reforcés l’equip mataroní), Gómez i Bartra. Molt sovint la premsa anunciava els partits, com si es tractés d’un espectacle, i després no comentava el resultat.

“Partit de la pau” que acaba malament
A primers de l’any 1914, per part d’un afeccionat, es va començar a promoure la idea de celebrar un partit benèfic entre els dos rivals ciutadans, buscant en primer lloc una bona recaptació en profit dels pobres i en segon l’acostament de jugadors i afeccions dels dos equips.

Després de diverses converses i pactes, es va acordar celebrar-lo el dia 5 d’abril al camp d’Sports del Tir Nacional, escollint l’àrbitre l’Iluro. El Mataró FC en una carta oberta a la premsa deia que renunciava als seus drets d’antiguitat per tal de millorar l’harmonia entre els dos clubs i demanava que “no hi hagués vencedors ni vençuts”...

El partit es va jugar tal com estava previst. L’Iluro SC va jugar amb Bon, P. Reig, Gnauk, Serra, Blanchart, Briansó, Pujol, Garriga, Reig, Adrià Giménez i Fradera, i el Mataró FC amb Rifà, Mirats, Cuadrada, Durán, Soler, Nogueras, Carbonell, Camats, Sabater, Gómez i Manent. L’àrbitre va ser el Sr. Subirà de l’Iluro.

La premsa ja parla dels “groc-i-negres” quan es refereix a l’Iluro i ho fa parlant dels “carmí-i-negres” (en altres llocs “grana-i-negres”) quan es refereix al Mataró FC, que sembla que havien canviat de colors, ja que abans els havien anomenat "blau-cuir". Aquests van obrir el marcador mitjançant Carbonell, que després, tot i que sembla que el partit va ser força igualat, Nogueras i Manent ampliaren fins el 0-3 final. Una mica abans d’arribar al temps reglamentari va haver-hi alguns incidents i el “partit de la pau”, com se l’havia anomenat, no va arribar al seu final. I la tornada que s’havia de jugar el diumenge següent no va tenir efecte...

El Mataró FC guanya el campionat de la costa
L'afició anava en augment constant i fins i tot es celebraren partits entre els segons, tercers i quarts equips d’Iluro i Mataró, guanyats també per aquest darrer equip.
Els primers equips disputaven molts amistosos i entre ells cal destacar un triomf per 2-0 de l’Iluro sobre una selecció de Barcelona  i també un per 4-2 sobre el segon equip de l’Espanyol.
A finals de l’any 1914 es va anunciar la participació dels dos equips en la Lliga de 2a que organitzava la Federació Catalana en el grup de la costa, al costat de Bétulo de Badalona i Sbart de Vilassar de Dalt.
En el primer partit de campionat l’Iluro va guanyar al camp del Mataró per 1-3, però el campionat l’acabaria guanyant el Mataró FC, després de superar l’Sbart per 2-1 en el darrer partit, ja que a més l’Iluro va perdre tots els punts perquè havia alineat el porter Salvi Mateo amb el nom fals de Casanovas.

Curiosament cal citar un escrit de la secció d’esports dels “Diari de Mataró i Comarca” que deia així: “El Mataró, formado totalmente con jugadores “nuestros”, Tarragó, Mirats, Camats, Soler, Reyes, Casanovas, Sabater, Cuadrada, Garriga, Gómez i Pibernat, y el Iluro con los salidos “turistas” salvo variación, Casanovas (que era Salvi Mateo), Lleonart, Bosch, Durán, Salas, Anglada, Pujol, Piqué, Giménez, Costa i Blanchart”.

El Mataró FC desapareix
Semblava que el Mataró FC estava fort de cara a la temporada 1915-16, ja que a més guanyaria partits contra l’Andreuenc (1-0), el Sarrià (3-1) o el Gladiador de Barcelona (2-1), però la situació no era tan optimista com aparentava, i l’Iluro, que també anava agafant força esportiva amb victòries a Terrassa (1-3), sobre l’Universitary (9-0), sobre l’Internacional (6-0), s’acabaria “menjant” al seu rival, que desapareixeria durant l’estiu de 1915. La rivalitat entre les afeccions anava en augment fins al punt que eren molts els que anaven a xiular i a insultar els jugadors del rival local quan jugava contra un equip forani.

S’apreciava també, en un temps en que no hi havia entrenador, la força que tenia dins del club el capità, que anava a les reunions de junta, era l’encarregat de buscar partits i dins del camp tenia autoritat, fins i tot per expulsar a un jugador, tal com va fer Sabater expulsant Gómez pel seu comportament apàtic, cosa que va provocar que el jugador es passés a l’Iluro.

Llegint en el “Llibre d’Actes” del Mataró FC, es veia la desorganització que hi havia en aquells primers temps del futbol, amb constants canvis a les Juntes dels clubs, que funcionaven sense estatuts, amb jugadors que passaven d’un club a l’altre amb molta facilitat, creant-se molts problemes perquè els jugadors havien de ser socis i sovint se’ls vetava el reingrés.

En la darrera reunió general de socis del Mataró FC, i tal com consta al seu “Llibre d’Actes” s’anunciava que l’equip era expulsat del camp del Foment, per part de la Junta d’aquest entitat, amb la raó que al camp es blasfemava en excés, i es feia una crida, que no va tenir èxit, per tal de poder construir un nou camp d’esports.

I així acabava la primera època del futbol local, quedant l’Iluro Sport Club com a únic representant local per a la temporada següent.

Cerca Notícies

estrella
RSS Twitter Facebook
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner
Bàner